Què en sabem sobre el cànnabis, segons la OMS ?

Dimarts, 3 maig de 2016

La OMS ha publicat l’informe “Els efectes en la salut i socials del consum de cànnabis amb finalitats no mèdiques. Aquest informe ha estat encarregat per la Secretària del Comitè d’Experts de l’OMS en farmacodependència i presentat a la 37è reunió del Comitè d’Experts al novembre de 2015 (OMS, 2015) amb les aportacions d’experts i investigadors de diferents parts del mon (Madras, 2015). L’objectiu de l’informe tècnic és presentar els coneixements actuals sobre els efectes que té el consum de cànnabis recreatiu sobre la salut. Així com, la identificació de futures àrees d’investigació en aquest camp. Principals conclusions de l’informe En general, hi ha menys coneixement sobre els efectes socials i de salut del consum de cànnabis recreatiu que sobre el consum de l’alcohol i del tabac. 1. Què sabem sobre la neurobiologia del consum de cànnabis? •a. Els receptors CB1 (o que responen a THC) es troben àmpliament distribuïts en el cervell, incloent les àrees que controlen l’atenció, la presa de decisions, la motivació i la memòria. •b. Aquests receptors modulen els efectes d’altres sistemes de neurotransmissors. •c. El consum de cànnabis a curt i llarg termini provoca una inhibició d’aquests receptors de manera que poden explicar els efectes del cànnabis sobre la memòria de treball, la planificació i la presa de decisions. També en la velocitat de resposta, la precisió, la coordinació motora, l’estat d’ànim i la cognició. 2. Què sabem sobre l’epidemiologia del consum i la dependència del cànnabis? El cànnabis és la droga il·lícita més consumida a nivell mundial. El 2013, s’estima que 181.800.000 persones entre 15-64 anys utilitzen cànnabis amb finalitats no mèdiques a nivell mundial (estimacions 128.5-232.1 milions). •a. El consum de cànnabis sembla ser més comú en els països desenvolupats que als països en desenvolupament, encara que, no hi han dades sobre la prevalença del consum en el segon cas. •b. L’edat d’inici del consum de cànnabis en els països desenvolupats és cap a la meitat de l’adolescència. •c. S’observa una tendència amb un alt contingut de THC en les preparacions de cànnabis confiscades als Estats Units i alguns països europeus. •d. La dependència de cànnabis és un conjunt de fenòmens conductuals, cognitius i fisiològics que es desenvolupen després d’un consum repetit de cànnabis. Hi ha alguns indicis que apunten que la prevalença de la dependència de cànnabis va augmentar a tot el món entre l’any 2001 i 2010. •e. Hi ha una increment de demandes de tractament en molts països de renda alta i en alguns d’ingressos baixos i mitjans. 3. Què sabem sobre els efectes a curt termini del consum de cànnabis? •a. L’efecte més clar per a la salut a curt termini en relació a la intoxicació de cànnabis es caracteritza per les alteracions en el nivell de consciència, la cognició, la percepció, l’afecte o el comportament, i altres funcions de resposta psicofisiològiques. •b. Una minoria dels consumidors en etapes inicials del seu consum poden arribar a presentar ansietat, atacs de pànic, al·lucinacions i vòmits. Quan es donen aquests símptomes els usuaris afectats generalment sol·liciten atenció mèdica. •c. Durant la intoxicació la conducció es troba afectada i hi ha un major risc de lesions de trànsit. •d. Hi ha una certa evidència que el consum de cànnabis pot desencadenar problemes coronaris. Informes recents sobre històries mèdiques i estudis de casos suggereixen que fumar cànnabis pot augmentar el risc de malalties coronaries en fumadors joves que tenen un risc d’aquestes malalties relativament baix. 4. Què sabem sobre els efectes a llarg termini dels consumidors habituals de cànnabis? •a. Els consumidors habituals de cànnabis poden desenvolupar una dependència cap a la substància. El risc pot ser al voltant d’1 de cada 10 dels que ha consumit alguna vegada cànnabis, 1 de cada 6 entre els usuaris adolescents, i 1 de cada 3 entre els consumidors diaris. •b. El síndrome d’abstinència de la dependència de cànnabis està ben documentat. •c. L’ evidència revela que, el consum habitual de cànnabis durant l’adolescència s’associa a conseqüències més greus i persistents que el consum habitual durant l’edat adulta. •d. En una sèrie d’estudis prospectius s’observa que hi ha una relació dosi-resposta entre el consum de cànnabis en l’adolescència i el risc de desenvolupar símptomes psicòtics o esquizofrènia. •e. L’associació entre el consum de cànnabis i la psicosi o l’esquizofrènia ha estat reconeguda des de fa més de dues dècades en almenys cinc formes: •i. El cànnabis produeix una gamma completa dels símptomes positius, negatius i cognitius, similars a l’esquizofrènia transitòria en alguns individus sans. •ii. En aquelles persones amb un trastorn psicòtic, el consum de cànnabis pot empitjorar els símptomes, desencadenar recaigudes i tenir conseqüències negatives en el curs de la malaltia. •iii. Amb consums molt alts, els individus vulnerables en la població general poden desenvolupar una malaltia psicòtica que s’associa amb l’edat d’inici del consum, la potència del THC en el cànnabis, la freqüència i durada del consum. •iv. El consum de cànnabis s’associa amb l’aparició precoç de l’esquizofrènia. És probable que l’exposició al cànnabis actuï com una “factor precipitant” que interactuï amb altres factors per desenvolupar l’esquizofrènia o un trastorn psicòtic, però no sigui necessari ni suficient per fer-ho sol. Els símptomes de l’esquizofrènia augmenten amb el consum de cànnabis i la potència. La magnitud dels símptomes s’associa amb la quantitat utilitzada i la freqüència de consum. •v. El consum diari en l’adolescència i l’adultesa primerenca s’associa amb una varietat d’efectes negatius per a la salut i per al funcionament. Aquests inclouen: 1. abandonament precoç dels estudis. 2. discapacitat cognitiva 3. major risc de consum d’altres drogues il·lícites 4. major risc de símptomes depressius 5. augment de les taxes d’ideació i comportament suïcida. Tot i que, queda per determinar quina d’aquestes associacions són causals. •f. A llarg termini fumar cànnabis produeix els símptomes de la bronquitis crònica i aguda, així com lesions microscòpiques en les cèl·lules de revestiment bronquial, però no sembla produir EPOC. •g. A llarg termini, fumar grans quantitats de cànnabis pot potencialment desencadenar infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars en joves consumidors de cànnabis. •h. Fumar cànnabis amb tabac pot augmentar el risc de càncer i altres malalties respiratòries, però ha estat difícil identificar si els fumadors de marihuana tenen un risc més alt, per sobre de la dels fumadors habituals de tabac. •i. Hi ha evidència que suggereix que el càncer testicular està vinculat a fumar cànnabis i aquest vincle potencial s’ha d’investigar més a fons. 5. Què sabem sobre la prevenció i el tractament? •a. Les intervencions preventives basades en l’evidència han de cobrir des de la prevenció universal fins a la selectiva i indicada. •b. La prevenció familiar integral que inclou la formació de les mares i els pares, els nens i la família en el seu conjunt s’ha observat eficaç en la reducció del consum de cànnabis al llarg de la vida i en el consum en el darrer any en els adolescents. •c. Els programes d’habilitats per a la vida que combinen un pla d’estudis de competència social, com els d’enfocaments d’influència social redueixen el consum de cànnabis als 12 mesos de seguiment •d. Els programes socials interactius adreçats als joves vulnerables són eficaços en la reducció del consum de cànnabis en el mes anterior de la intervenció. •e. Una sola sessió d’intervenció psicològica breu de 30-45 minuts augmenta les possibilitats de deixar el consum de cànnabis en aquelles persones que no presenten dependència. •f. Moltes persones amb trastorns de consum de cànnabis abandonen el consum de cànnabis sense tractament. •g. Per a les persones que són dependents de cànnabis, les intervencions familiars són eficaços per als adolescents, i la Teràpia cognitiu conductual, Teràpia motivacional i la Teràpia centrada en la resolució de problemes són eficaces per als adults.